da tribuna
à platéia

ausente

meus ecos
retumbam
indiferentes

irados
brados
lamentos

incertas
certezas
dúvidas

discursos
pusilânimes
desencantos

ao inerte público
meus gestos

nulos

desfolho
lágrimas
enganos...

....brados aos ventos, ápice da inconsciência, realidades ou demência ?...